|
|
|
|
|
Catclàssics, 25/8/2012 |
JAVIER PÉREZ SENZ |
|
Konzert, Festival de Peralada, 22. August 2012 |
|
Bravo per Kaufmann!
|
Objectiu aconseguit. Per a un festival com el de Peralada, que té en la
passió per les veus un dels senyals d'identitat, assegurar-se el debut de
l'estrella lírica més cotitzada del moment era qüestió d'orgull. I de
prestigi. El cantant bavarès Jonas Kaufmann va arribar en el seu millor
moment, assaborint les mels del seu aclaparador èxit al Festival de
Salzburg. I va arrasar amb una veu de colors fascinants, un efusiu fraseig i
sòlids aguts al llarg d'un generós programa de grans àries del repertori
italià, francès i alemany, un itinerari a mida dels seus poderosos mitjans,
amb especial protagonisme del verisme i un arrasador final consagrat a
Wagner. Kaufmann va comptar amb la complicitat d'un director amb qui
treballa sovint, l'alemany Jochen Rieder, que li va proporcionar un
acompanyament servicial al capdavant d'una dúctil Orquestra de Cadaqués.
Peralada s'apunta un rotund èxit amb el debut operístic de Kaufmann a
Catalunya. En anteriors visites va mostrar la seva faceta liederística a la
Schubertíada de Vilabertran el 2003 i dos anys després va debutar amb la
Missa solemnis de Beethoven al Liceu, on l'any passat va cancel·lar un
recital. Hi havia, doncs, gran expectació per veure en acció el tenor de
moda. Kaufmann va complir amb escreix en una memorable vetllada en què va
demostrar que, més enllà d'un físic atractiu i un eficaç màrqueting, la clau
del seu èxit és la fascinació que exerceix la seva veu, la paleta de colors,
des dels greus foscos fins a uns aguts que guanyen lluminositat i potència.
Va escalfar la veu amb una valenta interpretació de l'ària d'Enzo de La
gioconda de Ponchielli, punt de partida d'un passeig triomfal. Té carisma i
s'arrisca a l'hora de buscar matisos i efectes, no sempre fidels al que està
escrit a la partitura, però usats amb habilitat per aconseguir més
expressivitat i intensitat teatral. Es mou amb soltesa entre papers de tenor
líric i de líric spinto , sap controlar els recursos i en les
interpretacions aconsegueix commoure amb els més variats accents lírics: va
frasejar amb intensitat l'ària de Romeu de l'òpera Giulietta i Romeo de
Zandonai, va brodar amb exquisits matisos l'ària de la flor de Carmen de
Bizet i va tancar la primera part amb una memorable versió de l' Addio alla
mamma de Cavalleria rusticana .
La gala va anar in crescendo .
L'Orquestra de Cadaqués va oferir una abundant ració de preludis, obertures
i extractes de suites orquestrals de Verdi, Puccini, Mascagni, Bizet,
Rossini i Wagner, en què va lluir la qualitat dels seus solistes -sobretot
en la rossiniana obertura de Guglielmo Tell -, però la insípida direcció de
Rieder, únicament preocupat a facilitar la tasca al tenor, va desaprofitar
en molts moments la qualitat de l'orquestra, liderada per un concertino fora
de sèrie. Però qui no va desaprofitar les oportunitats de lluïment va ser
Kaufmann, que va tancar el passeig verista amb l' Improvisso de l' Andrea
Chenier per entrar en terreny wagnerià amb superbes interpretacions del Cant
de la primavera , La valquíria i el meravellós In fernem land de Lohengrin .
Final apoteòsic, públic dret i un pletòric Kaufmann que va oferir cinc
propines, de Puccini, amb un estremidor E lucevan le stelle de Tosca ,
l'elegant lirisme de Richard Tauber -encantadora pàgina de Der singende
Traum -, passant per la seducció de les cançons napolitanes, amb les famoses
Non ti scordar di me i Core'n grato , i la delicada Ombra di nube de Licinio
Refice.
I no només va captivar en escena, protagonitzant una de les
nits líriques més intenses en la història del festival: va aguantar la calor
al llarg de tres hores d'assajos, i va estar sempre encantador amb tothom,
amb els músics, amb el personal d'escenari, i va celebrar amb bon humor
l'eixordador clacar de les cigonyes que poblen els jardins del castell
empordanès. Res a veure, doncs, amb els divos insuportables i capritxosos
que amarguen l'existència a tots els que els envolten mentre amaguen la seva
supèrbia darrere un fals somriure. Bravo per Kaufmann. |
|
|
|
|
|
|