|
|
|
|
|
Diari de girona, 23 d'agost de 2012 |
|
Konzert, Festival de Peralada, 22. August 2012 |
|
Kaufmann: «Tour de force»
|
El gran tenor alemany, tendència lírica del moment, va tancar l'estiu a Peralada
Sens dubte Jonas Kaufmann és el factòtum de la lírica contemporània. No
només és capaç de dominar admirablement el repertori italià i francès, sinó
que en el seu haver trobem grans títols del drama alemany, amén del gènere
liederístic. És fonamentalment un cantant d'òpera capaç d'encarnar els grans
personatges del gènere. Normalment, només realitza 4 o 5 gales a l'any i ha
explicat que aquest format li resulta més complicat que no pas protagonitzar
un personatge operístic perquè en aquest registre pot concentrar-se més en
la caracterització i en els elements vocals que requereix. És per això que
un programa tan complicat com el que va fer ahir a Peralada -que enguany ha
recuperat admirablement la seva trajectòria compromesa amb la lírica i ha
tancat el festival amb un espectacle com aquest- representa un gran
esdeveniment d'una banda, per les escasses ocasions en què el podrem
escoltar en aquesta tessitura i de l'altra, perquè és dels poquíssims
artistes que poden encarnar tants rols en un sol espectacle.
Dimarts
a l'aeroport del Prat va explicar als mitjans que "Ara puc fer de tot" i té
raó. És una rara avis absolutament imprescindible. Té els tics propis dels
cantants de la vella escola. Malgrat que ja té ganes de protagonitzar
personatges que encara no ha portat d'alt l'escenari, té clar que cal
esperar esperar el moment adequat per cada cosa.
Ve de Salzburg de
cantar Ariadne auf Naxos de Strauss, La Bohème i Carmen i després del sojorn
empordanès hi retorna. Particularment em va soprendre amb un disc admirable
dedicat als lieder de Strauss amb el qual ja apuntava que una veu tan
portentosa com la seva havia de tenir un espai especial per l'òpera i així
ha estat. Amb aquest currículum les expectatives són màximes, més encara si
recordem que havia d'haver vingut al Gran Teatre del Liceu i malauradament
no va poder ser.
Abans que la rotativa es posi a treballar en la
impressió d'aquesta capçalera encara tenim un marge per reportar les
evolucions del tenor muniquès que va començar l'actuació després de la feroç
obertura de La forza del destino de Verdi -amb una musculosa Orquestra de
Cadaqués- amb l'ària Cielo de mar de La Gioconda. Les primeres notes són les
d'un veritable mestre del cant. No confia en el torrent incontestable de la
seva veu. És un cantant savi. Com ha dit Josep Carreras recentment a
propòsit del gran art del baríton Joan Pons, Kaufmann és un músic que
-també- "sap cantar". I quin saber dir!
Amb La fleur que tu m'avais
jetée de Carmen sap cosir tots els perfils de l'amort foll i amb la seva
última intervenció abans de la segona part ens porta vers l'emoció
extraordinària de Mamma, quel vino è generoso de Mascagni.
Kaufmann
té a més a més una habilitat poc comuna per filar els fortes i els pianos
amb una màgia especial al servei de l'expressió. El cant que es gira vers
les ànimes de cada personatge de creació és el gran cant. Què ens reserverà
la segona part? De moment tot el públic ja està convençut que estem davant
d'un prodigi. Hauran d'esperar a demà per llegir la crítica de tot el
recital. Quins bisos més? Quanta bellesa més? Fa poc aquest tenor ha gravat
un Fidelio d'infart amb Nina Stemme i Claudio Abbado. La seva carrera és
imparable. Alerta, que comença la segona part! |
|
|
|
|
|
|