Un presoner en el pou de la desesperació: Jonas Kaufmann, excepcional
Florestan a ‘Fidelio’ BERND UHLIG / ÒPERA NACIONAL DE PARÍS
Ein Gefangener in der Grube der Verzweiflung: Jonas Kaufmann,
außergewöhnlicher Florestan in "Fidelio"
Com Leonore posa al límit les d’Angela Denoke, amb una veu en aparença
fràgil i una afinació a vegades dolorosa per a l’orella. Això sí, la soprano
alemanya és d’una tal integritat musical i dramàtica id’una entrega a tots
nivells que els defectes, per un dia, es poden arraconar, en especial en un
entorn ben engrescador: lluminosa Marzelline (Julia Kleiter), humaníssim
Rocco (Franz Josef Selig), implacable i paranoic Pizarro (Alan Held). I,
esclar, Jonas Kaufmann, un Florestan que va superar la sàdica tessitura amb
una facilitat insultant creant alhora, amb recursos vocals i actorals de
primer ordre, el retrat d’una figura traumatitzada pel captiveri.
L’impressionant Gott inicial de l’ària va ser elmomenten què vam passar del
notable al sublim. L’univers en un crescendo infinit.
Teilweise übersetzt:
Und, natürlich, Jonas Kaufmann, ein Florestan, der die sadistische Tessitura
mit einer unverschämten (beleidigenden) Leichtigkeit bewältigt und mit
vokalen und schauspielerischen Mitteln ersten Ranges die Kreatur des
traumatisierten Gefangenen erschafft. Das beeindruckende "Gott" am Anfang
der Arie ist der Moment, der das Besondere zum Grandiosen steigert. Das
Universum in einem unendlichen Crescendo. |
